Adeu, ja s'ha anat, no vull veure't en una temporada, deixa'm viure. Deixa de clavar-me amb eixe afilat nas que tens.
Hui m'envaig al lloc on lo redó m'espera, l'infinit de peus voll veure'm i espere que siga bó. Ha de ser bó.
No puc suplicarle més, no puc ser açí, no vaig a esperar res ni tan sols de l'infinit, d'aquest mateix s'alzat un nou guerrer, que farà contra al teu indómit nas i no tornarà a deixarse tombar.
Pots tindre por, no es una promesa, es una certeza.
No hay comentarios:
Publicar un comentario